dijous, 8 de novembre de 2012

4t. d'ESO. Recuperació de la lectura de la 1a. avaluació:  

Mar i Cel

L'alumnat que no hagi superat el control de Mar i Cel haurà de  fer un treball de recuperació que s'haurà de lliurar abans del dimecres 5 de desembre. 

Aquest treball ha de repectar les següents normes de presentació:
1. Es pot fer a mà i a ordinador.
2. Ha de tenir una portada on contaran el nom (nom de pila i, almenys, un llinatge) de l'alumne/a i el curs. També hi ha d'aver el nom de l'obra i el seu autor. No importa que sigui cap obra d'art. Basta que les lletres estiguin ben fetes i les línies, rectes.
3. Les preguntes es contestaran de manera lligada, "redactada". Llegint la respostes s'ha de deduir quina era la pregunta. 
4. Les faltes d'ortografia descompte -0'1 punt cada una de la nota final. Les molt greus, 0'2. Es descomptaran fins a -1'5 punts per l'ortografia.
5. S'entregaran els fulls del treball  lligats de qualque manera. No val un simple clip.
6. I, per descomptat, si a dos treballs diferents apareixen respostes idèntiques, els treballs tendran la nota de 0.


dilluns, 31 de gener de 2011

LLEGIR


ACTIVITAT ENTENDRE
MAPES CONCEPTUALS
2n de’ESO
ELEMENTS DE LA NARRATIVA
L’objectiu principal de l’activitat era que l’alumnat conegués els elements més importants de la narrativa.
Com que alguns d’aquests elements ja eren coneguts per la majoria de l’alumnat, l’elaboració d’un mapa conceptual va servir com a avaluació inicial per conèixer el punt en què els alumnes partien per poder construir coneixements nous a partir del que ja saben.
Vàrem anar a l’aula d’informàtica i es varen repartir pels ordinadors en grups de quatre o cinc alumnes. Després d’explicar com funcionava l’aplicació bubbl.us i fer unes petites pràctiques, vàrem començar amb el que sabien de la narrativa.
Per assegurar-me que l’aplicació era utilitzada per tot l’alumnat vaig fer que el lloc del teclat fos rotatori. Cada bombolla que sortia de la principal era completada per un alumne diferent. De tal manera que la part dels personatges era feta per un alumne, l’estructura per un altre, el narrador per un altre, etc.
Quan cada grup va tenir el seu mapa més o menys elaborat, els vàrem posar en comú per veure quines parts tenia cadascun. Algun grup va tenir més informació que els altres. La varen explica a la resta i els altres varen completar el seu.
Desafortunadament, el temps a  l’aula d’informàtica sembla córrer més aviat que en una d’ordinària. Així que no hi va haver més temps per fer res més. Ràpidament es varen registrar per grups i varen guardar el mapa.
A la següent sessió, uns dies més tard (quan l’aula d’ordinadors va tornar a  estar disponible) l’alumnat va recuperar els mapes. Cada grup va llegir la informació sobre la narrativa que hi ha en el seu llibre de text i varen completar el seu mapa conceptual.  D’aquesta manera, cada grup va haver d’identificar la informació que ja havia posat i la que no i organitzar-la en el mapa. Per la meva part, anava corregint els errors que s’anaven produint. Sobretot els errors tenien a veure amb duplicació de la informació (coses que apareixien dues vegades)  i l’estructuració de la informació que s’hi afegia.
Al meu bloc vaig afegir el mapa del grup que va acabar primer. La resta de grups varen necessitar tot el temps de la classe per acabar-lo.
Pel que fa a la impressió de l’alumnat, he de dir que, en general, va ser positiva, sobretot pel que fa a la facilitat del maneig de l’aplicació. Pel que es veu, en una altra assignatura, el professor fa servir una aplicació semblant  però molt més complicada, segons l’opinió dels alumnes. Sembla que el programa CMapsTools, utilitzat a l’assignatura de Socials no és tan intuïtiu com el BUBBL.US, i quan jo els vaig proposar l’elaboració d’un mapa conceptual a l’ordinador, la reacció inicial no va ser gaire entusiasta. És clar que, al final de l’activitat, la seva opinió havia canviat força.

ESCOLTAR

ESCOLTAR EL PI DE FORMENTOR
1r. d’ESO. El LLENGUATGE POÈTIC I ELS SEUS RECURSOS
Per tal d’apropar la poesia culta a l’alumnat de primer cicle d’ESO, els vaig proposar un exercici en què havien d’escoltar un poema.
L’objectiu principal de l’activitat era que durant la primera vegada que l’alumnat escoltava un poema aquest fos capaç d’aïllar alguns dels mots que li semblassin més evocadors, més poètics, més musicals... De tal manera que no s’intentàs entendre el poema a la primera, sinó que només s’escoltàs el llenguatge poètic, la bellesa de les paraules, la seva musicalitat.
D’aquesta manera, l’activitat havia de consistir en l’audició del poema El Pi de Formentor (almenys de les dues primeres estrofes) i l’alumnat havia de recordar i llavors escriure els mots que li semblassin més bells, musicals, suggerents, a la seva discreció
Però per la meva sorpresa, part de l’alumnat va declarar que se sabien part del poema de Costa i Llobera. Per tant, vàrem canviar l’activitat de tal manera que l’alumnat que no coneixia el poema va escoltar-lo de llavis dels que sí el coneixien.
Així, els alumnes que el varen recitar, varen repetir de memòria l’estrofa o estrofes que recordaven bé. Normalment la primera, i de vegades, la segona. Algun alumne recordava estrofes de la part del mig. Per això, el grup es va dividir en parelles: un dels membres recitava la part del poema que recordava al seu company, i l’altre, per la seva banda, escrivia els mots que li pareixien més importants, evocadors, suggerents...
Una vegada escrits, la parella treballava en l’aplicació canviant els colors, les fonts, la disposició dels mots, etc. De tal manera que dels mots escollits, cada parella ha fet una altra obra d’art.
A continuació, l’activitat es va completar amb una segona part de comprensió del llenguatge poètic i dels seus recursos retòrics. En concret de les comparacions de la primera estrofa, les personificacions de la segona i l’anàlisi dels hipèrbatons.
Amb les activitats completades, cada parella va entregar-les en forma de treball en què la portada era la composició dels Wordle que cadascuna havia elaborat.
Pel que fa a l’opinió de l’alumnat sobre l’activitat, he de dir que, en general, cada vegada que anam a l’aula d’informàtica amb els al.lots de 1r, la resposta és bastant entusiasta. Però aquesta vegada la reacció encara va ser més positiva perquè, en aquesta ocasió, l’activitat implicava un aspecte nou per a ells (la part del treball dels mots amb el Wordle) molt més lúdic i divertit. Això ha animat encara més l’alumnat. Ha estat tot un descobriment i suposa que ara aquest alumnat coneix un recurs més que sobretot els serveix per la presentació de treballs escrits.
Els treballs penjats al bloc són els que varen poder fer primer amb una dotzena d’alumnes que voluntàriament varen venir a l’institut un horabaixa per treballar l’activitat al departament. La resta ho va fer a casa seva.

dimarts, 25 de gener de 2011

aquest mapa conceptual l'ha fet els següents alumnes de 2n. d'eso sobre els elements de la narrativa:
Adriàn López, Adrián Fernández, Marga Cifre, Noelia Delgado, Miguel Angel  Sánchez, i Alex Gómez.
Wordle: el pi de formentor El Wordle d'en Jaume i en Tomeu


Wordle: el pi de Formentor el de n'Aina M. Torres i na Nora García

Wordle: Pi de Formentor
el d'en Miki Sanchez i en Milán Puertollano















Wordle: el pi de formentor la creació de na Lara i na Viky












                                                             


  I el de n'Andrea i na Tània         Wordle: formentor

dissabte, 15 de gener de 2011

Les TIC a l'àrea de les llengües

Sovint no tenc més remei que reconèixer que el món de l'ensenyament és molt conservador. Segurament perquè el professorat tendeix (tendim) a pretendre que l'alumnat aprengui de la mateixa manera que nosaltres vam aprendre. I aquesta pretensió, segurament molt difícil d'evitar, és la causa que encara avui es facin les classes pràcticament de manera idèntica que en temps dels romans (per anomenar una època remota). Durant aquests dos mil anys hi ha hagut infinitat de descobriments científics i la tecnologia ha evolucinat espectacularment. En canvi, a les aules del segle XX, la revolució tecnològica es limita a l'ús del paper i la ploma (més tard el bolígraf) enlloc del pissarrí i el guix que els romans i els medivals utilitzaven. I ja en els darrers vint-i-cinc anys, l'apoteosi de la revolució metodològica  de mans dels darrers avenços tècnics: la generalització de l'ús de les fotocòpies! El Summun de la  tecnologia dins les aules.

Però a la fi podem canviar això. Avui començam a adquirir unes eines que ens permetran revolucinar vertaderament  la manera d'ensenyar. Assistim a un moment d'inflexió en què ja no serà el professorat qui ensenyi, sinó que (atenció al canvi radical) és l'alumnat qui aprèn.

A mi em sembla que la gran revolució que gràcies a les TIC hem iniciat és la gran autonomia que pot arribar a obtenir l'aprenent. En un sol aparell connectat a la xarxa, l'alumnat pràcticament  té el món al seu abast. L'escola s'obre a l'exterior, que pot  ser observat, imitat, pensat, estudiat, relacionat, analitzat. I també pot ser enriquit amb les aportacions de l'alumnat que  passen a formar part d'aquest exterior.

L'autonomia porta a la maduresa i, per tant, porta a la reflexió del que un és capaç de fer, de saber, de relacionar i, en definitiva, d'aprendre.