dissabte, 15 de gener del 2011

Les TIC a l'àrea de les llengües

Sovint no tenc més remei que reconèixer que el món de l'ensenyament és molt conservador. Segurament perquè el professorat tendeix (tendim) a pretendre que l'alumnat aprengui de la mateixa manera que nosaltres vam aprendre. I aquesta pretensió, segurament molt difícil d'evitar, és la causa que encara avui es facin les classes pràcticament de manera idèntica que en temps dels romans (per anomenar una època remota). Durant aquests dos mil anys hi ha hagut infinitat de descobriments científics i la tecnologia ha evolucinat espectacularment. En canvi, a les aules del segle XX, la revolució tecnològica es limita a l'ús del paper i la ploma (més tard el bolígraf) enlloc del pissarrí i el guix que els romans i els medivals utilitzaven. I ja en els darrers vint-i-cinc anys, l'apoteosi de la revolució metodològica  de mans dels darrers avenços tècnics: la generalització de l'ús de les fotocòpies! El Summun de la  tecnologia dins les aules.

Però a la fi podem canviar això. Avui començam a adquirir unes eines que ens permetran revolucinar vertaderament  la manera d'ensenyar. Assistim a un moment d'inflexió en què ja no serà el professorat qui ensenyi, sinó que (atenció al canvi radical) és l'alumnat qui aprèn.

A mi em sembla que la gran revolució que gràcies a les TIC hem iniciat és la gran autonomia que pot arribar a obtenir l'aprenent. En un sol aparell connectat a la xarxa, l'alumnat pràcticament  té el món al seu abast. L'escola s'obre a l'exterior, que pot  ser observat, imitat, pensat, estudiat, relacionat, analitzat. I també pot ser enriquit amb les aportacions de l'alumnat que  passen a formar part d'aquest exterior.

L'autonomia porta a la maduresa i, per tant, porta a la reflexió del que un és capaç de fer, de saber, de relacionar i, en definitiva, d'aprendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada